Cardiologia
Ecocardiograma Doppler Color
La ecocardiografia és un procediment de diagnòstic que empra l’ultrasò per crear imatges d’alta qualitat bidimensionals o tridimensionals de l’anatomia del cor a més de l’activitat cardíaca i els seus fluxos que passen a través de les artèries i venes, i que permet conèixer la seva quantitat, velocitat i consistència en un moment concret.
Un petit instrument molt similar a un “micròfon” anomenat transductor emet ones d’ultrasons. Aquestes ones sonores d’alta freqüència es transmeten cap a l’àrea del cos baix estudi, i es rep el seu ressò. El transductor recull el ressò de les ones sonores i una computadora converteix aquest ressò en una imatge que apareix en la pantalla. L’ecografia és un procediment senzill i no invasiu en el qual s’usen vibracions mecàniques amb freqüència d’oscil·lació en el rang de l’ultrasò.
La finalitat d’aquesta prova consisteix a veure amb precisió la circulació de la sang per les càmeres cardíaques i quantificar les alteracions que es detectin.
• La valoració de la força de contracció del múscul cardíac (la funció ventricular). L’alteració d’aquesta funció provoca insuficiència cardíaca, i símptomes de dificultat respiratòria, inflor i fatiga.
• L’estudi de les vàlvules i les seves malalties.
• Obtenir informació indirecta sobre l’estat de les artèries de el cor.
• Conèixer l’impacte d’altres malalties sobre el cor, com la hipertensió arterial, les malalties pulmonars o la diabetis.
• Algunes malalties, com l’infart de miocardi, les arítmies cardíaques o la insuficiència cardíaca, poden causar alteracions en el funcionament del cor que es detecten mitjançant aquesta prova.
ECG (Electrocardiograma)
És una prova senzilla i molt útil per al diagnòstic de diverses afeccions.
El electrocardiograma és una prova que registra l’activitat elèctrica del cor que es produeix en cada batec cardíac. Aquesta activitat elèctrica es registra des de la superfície corporal del pacient i es dibuixa en un paper mitjançant una representació gràfica o traçat, on s’observen diferents ones que representen els estímuls elèctrics de les aurícules i els ventricles.
Per a la recollida de l’activitat elèctrica pel electrocardiògraf, es col·loquen sobre la pell del pacient una sèrie d’elèctrodes, que aniran units fins al electrocardiògraf per uns cables. Amb 10 elèctrodes s’aconsegueixen obtenir 12 derivacions, és a dir, es dibuixen en el paper 12 traçats dels impulsos elèctrics del cor des de diferents punts del cos. Es poden obtenir derivacions extra si s’afegeixen més elèctrodes a la superfície corporal, però l’electrocardiograma bàsic ha de constar com a mínim de 12 derivacions. L’electrocardiograma d’una persona sana presenta un traçat particular; quan apareixen canvis en aquest traçat el metge pot determinar si existeix un problema.
Quina finalitat té?
S’usa per mesurar el ritme i la regularitat dels batecs, la grandària i posició de les aurícules i ventricles, qualsevol dany al cor i els efectes que sobre ell poden tenir certs fàrmacs o dispositius implantats en el cor (com marcapassos). Les alteracions en el traçat són imprescindibles per a la detecció i anàlisi de les arítmies cardíaques. També resulta molt útil en els episodis aguts de malaltia coronària, com el infart de miocardi.
Holter ECG
És un dispositiu electrònic que registra i emmagatzema l’electrocardiograma del pacient durant almenys 24 hores.
Para què s’utilitza?
Sol emprar-se en pacients amb sospita d’arítmia cardíaca o per diagnosticar una isquemia (falta de reg sanguini) del múscul cardíac.
Com es realitza el Holter?
Al pacient se li col·loquen en el tòrax varis elèctrodes connectats a un Holter de la grandària d’un telèfon mòbil, que funciona amb bateries o piles i que va subjectat amb una banda sobre l’espatlla o la cintura. Normalment s’ha de portar durant 24-48 hores per registrar l’activitat elèctrica del cor. Una vegada transcorregut aquest temps, el dispositiu es connecta a un ordinador on es descarreguen totes les dades recollides, es processen i s’obté informació molt útil sobre la freqüència cardíaca i les possibles alteracions del ritme (arítmies).
Durant el temps que porti el Holter el pacient haurà de realitzar la seva activitat quotidiana diària sense limitacions. El pacient rebrà una fulla amb les seves dades i l’hora d’inici de l’enregistrament, on anotarà les possibles incidències que percebi (palpitacions, batecs irregulars, mareig, dolor en el pit, etc.). Això permetrà que el cardiòleg analitzi el registre de l’electrocardiograma just al moment en què es va produir la molèstia.
Ergometria o Prova d’Esforç
És una tècnica diagnòstica que s’utilitza principalment per al diagnòstic de l’angina de pit en pacients amb dolor toràcic i per valorar la resposta del cor davant l’exercici. El seu ús en la malaltia coronària es basa en la capacitat de posar de manifest alteracions cardiovasculars no presents mentre el pacient està en repòs i que poden ocórrer amb l’exercici físic.
En el cas d’una malaltia coronària, l’obstrucció en l’artèria pot permetre un flux de sang al cor normal en repòs, per la qual cosa no experimentarà cap símptoma, i l’electrocardiograma serà probablement normal. No obstant això, en realitzar un exercici físic o esforç augmentarà el treball del cor i, per tant, la necessitat d’aportació de sang. Si existeix una obstrucció coronària, es produirà un dèficit de reg sanguini que provocarà l’aparició d’angina de pit i/o alteracions en l’electrocardiograma.
La ergometria permet reproduir l’angina d’una forma controlada per poder diagnosticar-la. La ergometria és també útil per fer una estimació del pronòstic, de la capacitat d’exercici físic i valorar l’efecte del tractament en aquells pacients amb malaltia coronària ja coneguda.
Aquesta prova es realitza en casos de: hipertensió arterial, insuficiència cardíaca avançada, alteracions del ritme, cardiopaties congènites, etc. Fins i tot en persones sanes pot utilitzar-se (pacients sense símptomes, atletes, discapacitats…).
