ESPECIALITATS MÈDIQUES / MEDICINA INTERNA I UNITAT POST COVID
MEDICINA INTERNA
La medicina interna és una especialitat mèdica que es dedica a l’atenció integral de l’adult malalt. Es una especialitat sobretot dins de l’àmbit hospitalari però també actua a nivell de consultes.
Els metges internistes són els experts a qui recorren els metges d’atenció primària i la resta d’especialistes per a l’atenció de malalts que no tenen un diagnòstic evident o quan es tracta d’un problema complex, que requereix una visió global i que podria requerir una atenció multidisciplinària integrada.
Les principals funcions del metge internista son:
UNITAT POST COVID
La UNITAT PostCOVID-19 neix de la necessitat d’optimitzar el seguiment i recuperació dels pacients afectats per la infecció pel SARS-CoV2 (COVID) mitjançant el maneig coordinat i eficaç de tots els recursos diagnòstics i terapèutics que posem a l’abast del pacient, per tal de que es recuperi el més ràpidament possible i evitar alguna discapacitat que minvi la seva qualitat de vida.
Es tracta d’una Unitat multidisciplinària, coordinada per la Dra. Carme Agustí, especialista en Medicina Interna amb àmplia formació en malalties infeccioses, i amb experiència amb l’atenció dels pacients amb COVID19 des de l’inici de la pandèmia, junt amb la participació necessària d’altres especialistes, sobretot dels Serveis de Medicina General, Rehabilitació i Fisioteràpia respiratòria, Psicologia, Cardiologia i Pneumologia, que dona un enfocament global de la patologia i de la recuperació de la mateixa, per tal de detectar, tractar, prevenir i seguir les possibles seqüeles i complicacions derivades de la malaltia.
Ara sabem que un 10-20% de pacients amb COVID-19 presenten símptomes de la infecció a les 4 setmanes després del diagnòstic, i aquests símptomes poden allargar-se setmanes o mesos després, no saben encara si es convertiran amb seqüeles de la malaltia a llarg termini. La presència d’aquests símptomes persistents s’ha vist que tant afecta a pacients que varen tenir formes greus com a aquells que varen tenir formes lleus que no varen precisar ingrés hospitalari, inclús existeixen pacients asimptomàtics que després han presentat complicacions. Sobretot són símptomes generals (fatiga persistent), musculoesquelètics (dolors ossis i musculars, debilitat muscular, intolerància a l’esforç), respiratoris (ofec, dolor toràcic, tos persistent), ORL (falta d’olfacte i gust), i neuropsiquiàtrics (pèrdues de memòria, falta de concentració, trastorn de la son, mal de cap i trastorns emocionals). Altres com molèsties gastrointestinals persistents, afectació renal o lesions cutànies són menys freqüents. En una primera visita (presencial o telemàtica) es fa una completa avaluació clínica, funcional i emocional del pacient que permet fer un balanç de l’estat global, detectar els factors de risc, malalties prèvies que s’han descompensat i els símptomes persistents predominants.
Després d’aquest primer “screening”, segons el cas caldrà incloure en l’estudi varies proves complementàries per a valorar la repercussió: una analítica específica de marcadors d’inflamació, trombosis o dany muscular/miocàrdic, una determinació de l’estat immunològic respecte a la malaltia, electrocardiograma i/o ecocardiograma, radiologia de tòrax i/o TAC toràcic, proves de funcionalisme pulmonar (espirometria, test de la marxa), valoració per rehabilitació i fisioteràpia respiratòria, o altres segons les necessitats. Amb aquesta avaluació completa el pacient queda estratificat amb varis nivells de risc per adaptar la resposta terapèutica i de seguiment que precisa de forma individualitzada i concreta a cada cas.