El 1993, l’Organització Mundial de la Salut la va definir com la suma coordinada d’intervencions requerides per influir favorablement sobre la malaltia, assegurant les millors condicions físiques, psíquiques i socials, perquè els pacients, pels seus propis mitjans, puguin conservar o reprendre les seves activitats a la societat de manera òptima. El seu objectiu principal és millorar l’estatus funcional del pacient, limitant els efectes fisiològics i psicològics de la seva patologia.